Bernard d'Anduze
947 - 986 ← Bégon de Nîmes (en) Dioceses: Roman Catholic Diocese of Nîmes (en) | |||
| Rayuwa | |||
| Yare |
House of Anduze (en) | ||
| Sana'a | |||
| Imani | |||
| Addini | Cocin katolika | ||
Bernard d'Anduze bishop ne na Nîmes, Faransa daga 949 zuwa 986.[1][2][3]
Abubuwan da ke ciki
1Background2Career3Duba kuma4References
Fage
[gyara sashe | gyara masomin]Ya kasance wani ɓangare na gidan Anduze, wanda ya mallaki babban gida na Lower Languedoc, wanda aka tabbatar tun farkon karni na goma.[4]Bernard ɗan'uwan Peter I ne, na farko na Ubangijin Anduze.
Nîmes Cathedral
Sau da yawa escopates a Faransa a wannan lokacin ana daukar su a matsayin gado na wasu iyalai masu karfi kuma wannan shine abin da muke gani a cikin taron bishop na Nimes. Daga tsakiyar karni na goma, babban taron bishop na Nîmes ana sarrafa shi tare da kirga na Toulouse (masters County Nîmes) da Trencavel (Viscount na Albi). Har zuwa ƙarshen karni na sha ɗaya, wurin zama ya canza tsakanin membobin iyali Trencavel da dangin Anduze. A lokacin bishop na Nîmes ya kasance mutum mai iko sosai.[5]
Aiki
[gyara sashe | gyara masomin]A cikin kasida ta [6]Episcopal an naɗa Bernard Anduze bishop na biyu da biyu, yana zaune tsakanin Bégon [fr] da Frotaire [fr], ɗan Bernard the Viscount of Nimes.[7]
A ranar 7 ga Yuli 971, ya gudanar da taro inda ya gudanar da shari'a tsakanin county Raymond II da Amelius, Bishop na Agde, wadanda ke rikici don mallakar cocin St. Martin da wasu kauyuka a cikin gundumar Agde. Bernard da sauran alƙalai sun yanke shawarar goyon bayan Amelius. A cikin 985, ya ƙara dukiyar cocinsa. Don haka, Archbishop na Arles ya ba shi filin zama a Saint-Etienne, a cikin gundumar Uzès, da Cocin St. Cézaire na Gauzignan. A ranar 16 ga Maris 985, ya ba da kirga Sigismund ƙaramin kiwo na Coci na Uwargidanmu, muddin canons sun dasa gonar inabin da Sigismund zai kasance a rayuwarsa sannan ya koma coci bayan mutuwar Sigismund.[8][9].
A cikin wasiyyarsa, an ba da gudummawa ga majami'u goma sha takwas, ciki har da Uzès da Nîmes. Ɗansa, Raymond II, tare da mahaifiyarsa, Countess Berthe ya tabbatar da waɗannan kyaututtuka kuma ya ba Cocin Uwargidanmu, inda Bernard kujeru, wani yanki mai zaman kansa a cikin gundumar Nîmes a cikin yankin Aimargues da Teillan.
Manazarta
[gyara sashe | gyara masomin]- ↑ BOUCARUT Jean-Louis, Instructions historiques et théologiques sur les sacrements. Tirées principalement des Pères et des Ecrivains ecclésiastiques des XII premiers siècles, tome IV, Nîmes, Bedot, Nîmes/Paris, 1858.
- ↑ BOUTER Nicole (éd.), Ecrire son histoire : les communautés régulières face à leur passé : actes du 5e colloque international du CERCOR, Saint-Étienne, Université de Saint-Étienne, 2002 (CERCOR).
- ↑ DEBAX Hélène, La féodalité languedocienne XIe-XIIe siècles: serments, hommages et fiefs dans le Languedoc des Trencavel, Toulouse, Presses universitaires du Mirail, 2003, p. 46 (Tempus).
- ↑ Jean Favier, Dictionnaire de la France médiévale, Paris, Fayard, 1993, p. 44.
- ↑ Nicole Boulter (éd.), Ecrire son histoire : les communautés régulières face à leur passé : actes du 5e colloque international du CERCOR, Saint-Etienne, Université de Saint-Etienne, 2002, p. 355 (CERCOR).; DEBAX Hélène, La féodalité languedocienne XIe-XIIe siècles: serments, hommages et fiefs dans le Languedoc des Trencavel, Toulouse, Presses universitaires du Mirail, 2003, p. 46 (Tempus).
- ↑ Claude De Vic e.a., Histoire générale du Languedoc avec des notes et les pièces justificatives, t. III, (Toulouse, Privat, 1872), pp168-169.
- ↑ Alfred Baudrillart e.a., Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastique, t. VIII, 1935, p. 705.; BOUCARUT Jean-Louis, Instructions historiques et théologiques sur les sacrements. Tirées principalement des Pères et des Ecrivains ecclésiastiques des XII premiers siècles, tome IV, Nîmes, Bedot, Nîmes/Paris, 1858, p.308.
- ↑ J BAalteau, Dictionnaire de biographie française, vol.2, Paris, 1936, p. 1020.
- ↑ MÉNARD Léon, Histoire civile, ecclésiastique et littéraire de la ville de Nîmes. Avec textes et notes. Suivie de dissertations historiques et critiques sur ses antiquités, et de diverses observations sur son histoire naturelle, t. I, Nîmes, Typographie Clavel-Ballivet, 1873, p. 132- 137.