Jeanne Marie Thérèse Vandier d'Abbadie
| Rayuwa | |
|---|---|
| Cikakken suna | Jeanne Marie Thérèse d'Abbadie d'Arrast |
| Haihuwa | Nuremberg, 26 Satumba 1899 |
| ƙasa | Faransa |
| Mutuwa |
Neuilly-sur-Seine (mul) |
| Ƴan uwa | |
| Abokiyar zama |
Jacques Vandier (mul) |
| Ƴan uwa |
view
|
| Karatu | |
| Makaranta |
École du Louvre (en) |
| Harsuna |
Faransanci Old Egyptian (en) |
| Sana'a | |
| Sana'a |
Egyptologist (en) |
Jeanne Marie Thérèse Vandier d'Abbadie (An haife shi a shekarar 1899 - 1977) masanin tarihin Masar ne.[1]
Tarihin Rayuwa
[gyara sashe | gyara masomin]An haife shi a birnin Paris a shekara ta 1899,Vandier d'Abbadie yayi karatu a École du Louvre a karkashin Masanin ilimin Masari da mai kula da lafiyar Charles Boreux.Daga nan sai ta ci gaba da zuwa Cibiyar Catholique de Paris da gidan kayan tarihi na Alkahira,ta haɓaka ƙwarewa a cikin zane-zane na archaeological.
Tsakanin 1932 zuwa 1936, ita da mijinta, Masanin ilimin Masar Jacques Vandier, sun tona kaburbura a kusa da ƙauyen Masarawa na d Deir el-Medineh a cikin Kwarin na Sarakuna, karkashin kulawar Institut Français d'Archéologie Orientale. A kan wannan aikin Vandier d'Abbadie ya buga juzu'i a kan kabari na Kha, kuma ya samar da misalai na wasu littattafai da yawa waɗanda suka samo asali daga balaguro.
Komawa zuwa Paris a cikin 1939, Vandier d'Abbadie da jagoranta Charles Boreux sun motsa Louvre's tarin Masarawa a wajen birni don adanawa na tsawon lokacin Yaƙin Duniya na Biyu. Bayan yakin ta ci gaba da aikinta a Egiptology, tana ba da gudummawar labarai ga mujallu na masana da mujallu na fasaha, da kuma taimaka wa mijinta, wanda ya ɗauki matsayin Boreux a matsayin mai kiyayewa a Louvre. A cikin 1963 ta buga tarihin tarihin Egiptoologist kuma mai zane Nestor L'Hôte.
Vandier d'Abbadie ya mutu a Neuilly-sur-Seine a cikin 1977. Ta yi amfani da shekaru na ƙarshe na rayuwarta tana gyara da kuma buga aikin da ba a gama ba na mijinta, wanda ya mutu shekaru hudu a baya.
Littafi da aka samo bayanai
[gyara sashe | gyara masomin]- 1935. (Tare da Jacques Vandier) Tombes de Deir el-Médineh. La tombe de Nefer-abou. Mémoires publiés par les membres de l'Institut français d'archéologie orientale du Caire, no. 69, Cibiyar Français d'Archéologie Orientale (PDF; 83,3 MB); daga Institut Français d'Archéologie Orientale (IFAO).
- 1936. A propos d’une chauve-souris sur un ostracon du Musee du Caire. Bulletin de Institut français d'archéologie orientale 36.
- 1936-1959. Catalogue des ostraca figurs de Deir el-Medineh. Fasc. 1-4, a cikin juzu'i biyu. Alkahira: Cibiyar Français d'Archéologie Orientale.
- 1938. Une fresque civile de Deir el-Medineh. Revue d'Egyptologie 3, shafi 27–35.
- 1939. Deux tombes de Deir el-Médineh. Première Partie: La Chapelle de Khâ. Mémoires publiés par les membres de l'Institut français d'archéologie orientale du Caire, no. 73, Cibiyar Français d'Archéologie Orientale (PDF; 114,6 MB); daga Institut Français d'Archéologie Orientale (IFAO).
- 1939. La decouverte d’une nouvelle tombe royale en Egypte. Beaux-Arts 328, April, pp. 117–123.
- 1950. Un monument inédit de Ramses VII au Musée du Louvre. Journal of Near Eastern Studies 9, pp. 134–136.
- 1954. Deux tombes ramessides à Gournet-Mourraï. Mémoires publiés par les membres de l’Institut français d’archéologie orientale du Caire, no. 87, Institut Français d’Archéologie Orientale (PDF; 14,8 MB); from Internet Archive.
- 1963. Nestor L’Hote (1804-1842). Choix de documents conserves a la Biblio Nat. et aux archives du Musee du Louvre. Leiden: Brill.
- 1972. Les objects de Toilette Egyptiens au Musee du Louvre. Paris: Editions des Musees Nationaux.
Manazarta
[gyara sashe | gyara masomin]- ↑ Huet, Marcelle. "Jeanne Marie Therese Vandier d'Abbadie, Nee 'Abbadie d'Arrant (1899–1977)" (PDF). Breaking Ground: Pioneering Women Archaeologists. Brown University. Archived from the original (PDF) on 2024-06-14.